Paradís vegetal i porta d’accés occidental a la serra de Corbera, la bellíssima vall de la Murta (Alzira) amaga en el seu interior una interesant xarxa de senders al voltant del monestir jerònim de Santa Maria de la Murta, que visitarem seguint les rutes SL-CV 81 Senda Botànica i SL-CV 82 Senda Històrica, emulant les visites que en el passat destacades personalitats com el rei Felip II o Sant Vicent Ferrer feren al cenobi.
Amb una superfície de 765 ha, el Paratge Natural Municipal de la Murta i la Casella es troba a l’extrem occidental de la serra de Corbera. La vall de la Murta, a l’abric de les serres de les Agulles, la Murta i el Cavall, compta amb una única eixida natural a l’oest i es troba encaixonada i envoltada per un cordó muntanyenc d’altres crestes, entre les que destaquen els pics del Cavall Bernat (584 m), la Creu del Cardenal (543 m) i les Orelles de l’Ase (592 m). A l’est la serra es prolonga cap a la mar pels pics de l’Ouet (533 m), la Ratlla (625 m) i les Creus (539 m). Paral·lela a la vall es troben les valls de la Casella i Aigües Vives.
Un dels aspectes on més destaca el paratge de la Murta és en la flora, ja ressaltada en l’antiguitat pel botànic Cavanilles; l’orientació de la vall, enclavada entre alts pics i verticals crestes, permet dues àrees ben diferenciades, l’ombria i la solana, separades al centre pel barranc de la Murta. Aquesta circumstància genera un micro-clima molt beneficiós amb temperatures suaus i un alt grau d’humitat, que afavoreix l’existència d’unes complexes comunitats vegetals i una vegetació molt exuberant, on destaca el freixe (Fraxinus ornus), la carrasca (Quercus rotundifolia), el llorer (Laurus nobilis), grandíssims exemplars de margalló (Chamaerops humilis), l’arborcer (Arbutus unedo) i, com no, la murta (Myrtus communis) que dona nom al paratge, antigament molt abundant, i hui dia protegida i escassa a les nostres terres. A la vall hi ha una població important d’àguiles perdigueres i ducs, i per les seues vessant corretegen porcs senglars, raboses i nombroses varietats de rèptils.
Per accedir a la Murta cal dirigir-se a Alzira, on buscarem l’encreuament entre l’avinguda Vicent Vidal i el carrer de la Murta. Si accedim des de Tavernes, entrarem a Alzira per la primera rotonda d’accés (Alzira-Nord) i girarem a la dreta pel camí Travessera de la Murta. Després de travessar el barri de la Graella seguirem una estreta carretera entre camps de tarongers durant uns 3 quilòmetres fins arribar a un ampli pàrquing on deixarem els vehicles. Des de València, seguint la carretera d’Albacete, cap triar l’eixida Guadassuar-Alzira, des d’on buscarem l’Hospital de la Ribera, pujarem pel carrer on es troba Urgències i ja seguir-lo fins el camí de la Murta. A uns 100 metres de l’aparcament, amb taules i cadires però incomprensiblement sense cap tipus d’ombra, es troba el centre d’informació, on cal identificar-se als guardes del parc, que guarden un registre de tot el que entra i ix. Com ens trobem a un paratge natural protegit, cal respectar un horari de visita, des de les 8:00 del matí fins les 23:00 hores de la nit, tots els dies de l’any, amb excepció dels dies de molt de vent o amb alerta per incendis, quan la finca romandrà tancada. Recordeu que si aneu un grup de més de 15 persones, heu de notificar la visita amb antelació a l’oficina de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alzira (Tel. 962.459.269). També, si esteu interessats en visitar algunes dependències que habitualment es troben tancades com el museu Etnogràfic, l’ermita, o el jardí romàntic, caldrà que crideu abans.
Encara que el paratge compta amb les rutes PR-CV 334 la Creu del Cardenal, PR-CV 335 Cavall Bernat, el GR-236 La Ruta dels Monestirs – Pas del Pobre i les rutes SL-CV 81 Senda Botànica i SL-CV 82 Senda Històrica, en aquesta ocasió anem a realitzar una barreja dels senders locals 81 i 82, una curta i molt assequible ruta circular per a visitar al monestir, vàlida per a tots els públics i que podrem realitzat sense problemes amb els més menuts.
Passarem la porta d’accés a la finca i veurem a la dreta la caseta de fusta del guàrdia, front la qual es troba un mapa amb les distintes rutes disponibles. Ací mateix ja tindrem que decidir per quin tram volem arribar al monestir. Per una banda tenim la pista forestal marcada com Senda Històrica (SL-CV 82), molt senzilla i sense cap desnivell, que ens portarà fins les immediacions del monestir passant junt a la nevera. Per l’altra banda, a la dreta es troba la Senda Botànica (SL-CV 81), un ample sender que ascendeix a la exuberant zona d’ombria i passant per un forn de calç va estretint-se i complicant-se poc a poc fins a connectar amb la Senda Històrica a la bifurcació del Pas del Pobre
Si optem per la Senda Històrica, seguirem durant un quilòmetre i mig una pista forestal ampla i còmoda, sense pràcticament desnivell, sempre als peus de la Creu del Cardenal que dalt nostre vigila la vall. Al poc de caminar veurem com la pista es bifurca a l’esquerra, marcada com la ruta de Solana o Senda Botànica SL-CV 81 i per la qual tornarem.
Continuarem recte uns 10 minuts fins que a la dreta de la pista vegem una gran creu de ferro, el Peiró. Junt a la creu hi ha un senderet senyalitzat que en pocs metres ens durà fins la nevera de la Murta del segle XVII, ubicada a ombria per a conservar millor la neu, molt cridanera tant per la baixa altitud on va ser construïda, només 225 metres, com per la curiosa forma exterior, una caseta quadrada amb sostre a dos aigües, inusual a les neveres valencianes. A l’interior es troba un pou circular de 7 m de diàmetre i uns 6.6 m de profunditat. A l’interior, visible des de tres obertures (hi ha una quarta tapiada) veurem els forats que conformaven l’escala i una corriola per la qual s’extreia la neu premsada de l’interior, que era utilitzada al cenobi per a usos alimentaris i medicinals.
Tornarem a la pista i passarem junt un menut clar a la dreta, on junt a un enorme pi i un cartell indicatiu de fusta s’inicia el sender del Pas del Pobre, connexió amb el GR-236 ruta dels Monestirs. El Pas del Pobre és un coll que remuntaven antigament des de la Casella els peregrins que es traslladaven entre els monestirs de la Murta i els de la Valldigna (Simat), Aigües Vives o el de Sant Jeroni de Cotalba (Alfauir). Si hem triat començar per la ruta Botànica, descendirem fins aquest punt des de l’ombria.
Seguirem per la pista uns pocs metres més fins arribar al barranc de la Murta, a l’altra banda del qual veurem per primera vegada el conjunt monacal. Creuarem el barranc pel pont de Felip II, construït i inaugurat en 1586 pel propi monarca en una visita que va realitzar acompanyat pel príncep Felip i la infanta Isabel Clara Eugènia. Davant nostre un lledoner ens indica la continuïtat de la pista cap a la Creu del Cardenal o el Cavall Bernat, encara que nosaltres ens detindrem ací, ja que a l’esquerra tenim davant nostre el monestir (segles XIV i XV), apuntalat i cercat, del qual destaca la magnífica torre dels Coloms (1528), amb un notable aspecte de torre defensiva pels seus merlets, espitlleres i matacans, entre els quals només la creu d’Alfardons ens recorda l’origen religiós d’un edifici amb una arquitectura tant marcadament militar. Al monestir podem apreciar, junt a la porta renaixentista, l’antic claustre i l’església. A prop es troba l’almàssera, antic molí on s’elaborava oli, i la Casa Vella de la Murta que visitarem quan tornem.
Al nord-est es troben dues boniques basses rectangulars comunicades per una canalització que condueixen fins al monestir l’aigua de la font de la Murta. Des d’aquest punt, contemplant la bella estampa del monestir reflectit a l’aigua de la bassa, comprendrem perfectament als monjos quan decidiren fer d’aquest paratge un lloc de recolliment i tranquil·litat, que al llarg dels segles es convertiria en un important centre cultural i espiritual visitat per personatges de la reialesa, aristocràcia i clergues destacats.
Seguirem durant uns quants minuts contra corrent la canalització (SL-CV 82). De camí veurem les ruïnes de les ermites del Calvari i Santa Marta, així com fragments d’un aqüeducte del segle XVIII, on veurem un tram amb 8 arcs de fins a 3 metres d’alçada. En algun punt si ens fixem veure a un dels carreus la data 1772. El sender fineix junt a una coveta tancada, el naixement de la font de la Murta, envoltada de la perfumada planta homònima. Des d’aquest punt podem tornar pel mateix lloc o be seguir la senda, que per la dreta ens durà connectant amb la pista de nou al monestir. Des de la mateixa font també podem enllaçar amb el PR-CV 334 per a pujar a la Creu del Cardenal pel pas de Sant Sofi i amb el PR-CV 335 per a visitar el Cavall Bernat.
Tornats al monestir, junt a les bases, seguirem recte cap a l’oest i arribarem als murs del jardí d’una casa senyorial, la Casa Vella de la Murta, antiga hostatgeria del segle XIX que els propietaris després de la desamortització adquiriren remodelant l’hostal i reconvertint-la en residència temporal, amb aspecte de palau rural. Des del punt on ens trobem, dins murs i tancats amb clau (obrin caps de setmana i festius, i no sempre, pel que vos recomanem cridar abans), destaca un bonic gran jardí romàntic amb estany i una menuda ermita en honor a Nostra Senyora de la Murta, utilitzada de sagristia quan es construí l’edifici. Adquirida per l’ajuntament en 1989, l’antiga casona va ser restaurada i convertida en Aula de la Natura.
Per a tornar, en lloc de seguir la pista de l’ombria buscarem la pista de la solana, girant a la dreta pel cantó dels murs del jardí, passant junt a l’antiga hostatgeria i la casa dels antics criats. Amb el barranc de la Murta a la nostra esquerra, seguirem una pista forestal per la zona de solana, molt transformada per antics camps conreats, hui abandonats i repoblats per espècies autòctones. Obviarem per la dreta una senda que puja al Cavall Bernat i a la Creu del Cardenal per la Mallada Verda. Arribats als corrals del monestir, prendrem un camí a l’esquerra i descendirem fins la caseta del guarda, punt d’inici del recorregut.